admini2200

Entrada compartida per Justícia i Pau

Durant els darrers dies, multitud de veus han qüestionat la resposta militaritzada i l’ús del llenguatge bèl·lic per part del govern espanyol davant la crisi del Covid-19. Això “pot conduir a actuar com si realment s’estigués sofrint un estat de guerra”, afirmava Pere Ortega, president del Centre Delàs, en aquest article. El comunicat de LaFede.cat reivindicant la necessitat de repensar el concepte de seguretat, o aquest altre article de Jordi Armadans, director de FundiPau, apuntant que “sobren armes i falten hospitals” també en són alguns exemples. Tots els anteriors plantejaments tenen molt a veure amb els propòsits que persegueix la campanya Banca Armada, de la qual Justícia i Pau n’és promotora, juntament amb el Centre Delàs, SETEM, RETS, AMOC, l’ODG, FETS i la Fundació Novessendes.

Entrada compartida per Justícia i Pau

Article d’opinió de Joan F. López Casasnovas, membre de Justícia i Pau Menorca

Sol succeir que, cercant l’origen d’una paraula, vulguem trobar la veritat del que significa. Així ho creia Sant Isidor de Sevilla (560-636) quan confegia el seu famós llibre XX, Originum sive Etymologiarum, repertori crític i interpretatiu de tot el saber humà, amb un enfocament que es manifesta en aquesta sentència: “La força d’un mot o d’un nom s’adquireix per interpretació… Ja que, quan veus d’on ha sorgit un nom, tot seguit en comprens la força”. Així ho han cregut també molts afeccionats a la filologia. Doncs, en aquest abril confinat d’enguany, que podria ser títol d’una poesia popular com aquella nadala “El desembre congelat”, mirem què significa el mot resurrecció a veure si li trobam algun valor taumatúrgic. 

Entrada compartida per Justícia i Pau

Article de Glòria Tort-Nasarre, infermera del CAP Calaf (Anoia)

 

Sóc infermera des de fa 25 anys i mai m’hauria imaginat que cuidaria, ajudaria i em sentiria tan útil com aquests dies tan convulsos del Covid-19.

M’he abocat com mai a la meva feina, en cos i ànima, treballant moltes hores seguides i atenent a pacients i famílies al CAP, al domicili i per telèfon; encoratjant a l’equip en moments anímicament baixos i sentint-me abraçada pels meus companys en els meus moments dubtosos. Ho faig (ho fem) orgullosos de ser part de l’equip “de primària” de Calaf.

Entrada compartida per Justícia i Pau

Article d’Eva Segura, metge de família i membre de Justícia i Pau

 

La crisi del Covid-19 m’interpel·la de molt diverses maneres, però fonamentalment com a metgessa de família que sóc.

Fins a finals de febrer no em vaig sentir especialment preocupada per la pandèmia. Hi havia precedents que no havien arribat a ocasionar l’estat actual i mai abans havíem passat per una situació mundial semblant. A més, és tant l’excés d’informació que no vaig saber destriar el gra de la palla.

Entrada compartida per Justícia i Pau

Article d’opinió d’Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau Barcelona

 

És a vós que us imploro, Senyor,
escolteu el meu clam a trenc d’alba;
(Sl, 5)

Estem patint un gran sotrac. És una situació que mai no havíem viscut ni ens imaginàvem que podríem viure. La malaltia i la mort sobtada de milers de persones, sovint joves, sovint properes, de vegades éssers estimats, ens té trasbalsats. Vivim majoritàriament confinats, amb por i angoixa. La vida social es manté paralitzada, l’economia en hibernació.

Entrada compartida per Justícia i Pau

Article de Dolors Ramírez, metge especialista en medicina preventiva i membre de Justícia i Pau.

 

En la situació actual costa parar-se a pensar i posar un xic de seny. La urgència de la situació i el desbordament fan que potser no estiguem del tot encertats en el que diem, així que tota opinió s’ha de valorar en el context del que estem vivint i en el d’aquell o aquella que la dóna.

Així com la grip aviària KH5N1 o el SARS, amb el permís de l’Ebola o el Zika, van fer témer la possibilitat d’una pandèmia, la detecció dels primers casos del Covid-19 a Wuhan no feien pensar en la situació actual. Ara molts diuen que ja havien avisat, però aquest és un discurs fàcil que pot ser molt tòxic i que no aporta gens a la resolució de la situació que vivim.

Entrada compartida per Justícia i Pau

Dècaleg de Josep Maria Fisa, conciliari de Justícia i Pau

 

Primer. Les coses que passen i que ens passen, sempre tenen una causa o, si més no, tenen possibles lectures de per què passen. Personalment, crec que és un avís d’abast global. Avís que ens ha de fer pensar que no estem fent les coses bé a nivell global i local.

Segon. La pausa obligatòria, que ens ha caigut a sobre, és com aquella frase, no sé si pedagògica, però prou efectiva que diu: “nen, al racó de pensar”, després de moltes amonestacions i de molts arguments rebutjats per la criatura.